El poemari Centre de brevetat de Feliu Formosa és un recull de 51 peces poètiques en què es rememoren personalitats, llocs o fets que han esdevingut emotius en les vivències del poeta fins al punt de voler-los traslladar al paper per atorgar-los el do de la permanència. Ja en forma de vers o en bloc de prosa poètica, Formosa ens evoca referents personals –Agustí Bartra, Anna Murià, Iannis Ritsos, Hart Crane, Wallace Stevens, Kafka, Hölderlin, Baudelaire, Shakespeare–, ens barreja geografies identificables, que ens remeten a la Girona urbana, la monumental Venècia o la fosca Viena de postguerra, amb indrets que ens descobreix perquè només pertanyen al record del poeta, com poden ser el carrer sense empedrar de la infància, el petit llac dessecat de la joventut o el racó de l’Ajuntament on, notant-se envellir, l’autor ha d’esperar abans de rebre un guardó. Formosa dedica alguns dels poemes del llibre a Josep Maria Casanovas, José Corredor-Matheos i Víctor Sunyol entre d’altres. En aquesta obra també farcida d’imatges, de color i de musicalitat, Formosa ens parla a través dels seus versos de Picasso, Klee, Miró o Kandinsky, i s’acomiada del lector amb una darrera peça, ‘L’últim quartet’, que dedica a Beethoven i on sublima l’art únic de la música.