Si Danubi abraçava una gran àrea geogràfica i històrica, a Microcosmos (premi Sterga 1997), Claudio Magris ens acompanya a descobrir llocs cada cop més petitis. De la descripció d´un paisatge al retrat d´existències mínimes, de fets tràgics o còmics que l´han marcat, emergeix una narració erràtica i fluctuant com el corrent d´un riu. Cadascun d´aquests mons tan diferents -que es reflecteixen i s´integren en la paràbola d´una existència- viu en la presència simultània del present i el passat, en l´epifania de l´instant i de la memòria, d´hores figutives o segles llunyans.