Quan lestiu del 1945 la Klara torna a París, encara du gravat a la pell el tatuatge dAuschwitz. LAngélika lha acollit a casa seva i ella li va revelant, dia rere dia, tot lhorror que ha viscut. La Klara descriu el Tercer Reich amb els seus camps de concentració com un formatge ple de forats, uns forats que seran els futurs buits de memòria dels alemanys. La Klara, que sha imposat no pronunciar mai més una paraula en alemany, es nega a tornar a veure la seva filla de tres anys, convençuda que lúnica sortida que li queda és marxar a un altre país lluny dEuropa. Quan hagi desaparegut la memòria directa de lHolocaust, quedaran els estudis històrics i sociològics, tan necessaris, però serà sobretot gràcies a la força de la literatura que les noves generacions podran accedir a aquesta realitat alienadora. El no de la Klara és un dels pocs llibres que expliquen el retorn dels deportats i les dificultats que van tenir per readaptar-se després dhaver patit els horrors dels camps dextermini nazis.