Un escriptor rep un feix de cartes antigues a canvi del compromís de trobar la persona a qui anaven dirigides. La recerca el porta a novel·lar les vivències d’uns personatges que, des del passat i en el present, entren a formar part de la història del narrador. L’autora ens condueix pels camins d’una recerca que es fa llarga i difícil perquè és fora de temps. Molts dels personatges de la història ja han mort, però l’escriptor va estirant el fil: la família de la Victòria, la dida, l’estada al manicomi, les cartes, la seva filla, l’exili i, finalment, la seva néta i un desenllaç que ens retorna a l’origen dramàtic d’una història corprenedora. Al lector li passarà el mateix que a l’escriptor, ell és el primer que s’hi queda enganxat. La Maria, la néta de la Victòria, li explica les raons: la novel·la és el menys important, el que de debò t’interessa són les històries que t’han explicat perquè te’ls has escoltat i t’has identificat amb els seus sentiments.