Baula: qualsevol de les peces que formen una cadena. Lluerna: obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, sovint vidrada, per a deixar penetrar la llum. L’autor dóna resposta, en el pòrtic de l’obra, a la curiositat que provoca el títol: Al sostre o paret alta de ca meva, / allà on es gasten, viuen i s’infanten / totes els teixits i baules de la vida, / he obert alguns forats fràgils de llum / que m’han permès d’escodrinyar penombres. El poeta recerta, entre llums i penombres, el pas del temps, les vivències de l’entorn, els lligams, les esperances, al goig d’expressar-se. Tot plegat a través del llenguatge poètic, capaç de fer descobrir al lector que les baules poden ser fràgils i les lluernes es poden anellar: Amb llum de baules fràgils / he anellat lluernes.