La presència pura és una nouvelle -escrita en fragments- sobre la malaltia dAlzheimer, i consituteix una reflexió sobre la solitud i els intercanvis, sobre lamor i sobre el pas del temps. Com si duna Muntanya màgica es tractés, bobin descriu una nova forma de veure la vida a partir de la malaltia -viscuda, en aquesta ocasió, des de primera fila en la persona del seu propi pare. Lautor diposita la mirada, alternativament, damunt aquesta figura i damunt una acàcia del jardí de la institutció on el pare roman reclòs. Levolució daquests indefensos enfront el que els esdevé dia rere dia, nit rere nit constituteix una reflexió moral creuada sobre el cicle existncial -en ordre invers, però-: la vida (passada) i la mort (propera), en el cas del pare; la mort (aparent) a lhivern i la vida (renascuda) a la primavera, en el cas de larbre. Una sàvia combinació de duresa i tendresa. Un al·legat contra la malaltia de loblit.