El cosí Pons , junt amb La cosina Bette (els parents pobres), són dues novel&8226;les vigoroses considerades d&8217;entre les més belles de Balzac, on les obsessions del gran novel&8226;lista s&8217;expressen amb una precisió que ens corprenen. El cosí Pons, músic envellit, aristocràtic tronat, col&8226;leccionista, esgrogueït gurmet... és una peça d&8217;arqueologia viva. Al mateix pis on el cuida madame Cibot, la portera, comparteix amb un altre músic la felicitat i l&8217;infortuni d&8217;un joc d&8217;intrigues dels qui l&8217;envolten. Balzac parlava dels parents pobres com dues novel&8226;les portadores d&8217;imatge d&8217;extrema tendresa -la bona fe, l&8217;altruisme, la bondat i l&8217;amistat- que l&8217;escriptor fa servir de contrapunt per parlar-nos d&8217;un dels problemes que més el preocupen: els diners.