Als Estats Units, la dècada dels 90 va estar marcada pel procés de desregulació i de reconversió del mercat de treball, que va acabar imposant una profunda precarietat laboral. Loïc Wacquant analitza com, a partir daquí, el que fins llavors havia actuat com un Estat caritatiu serigeix en Estat punitiu i orienta el gruix de la seva política social no pas a resoldre les causes de la pobresa, ni tampoc a disminuir-la, tan sols, sinó tot al contrari, a penalitzar-la. Així, el nou exèrcit daturats, marginats, sense sostre i desvalguts, dhomes i dones atrapats en les turbulències de la precarietat, preferentment dels guetos hispans i negres, forneix les institucions penitenciàries. Aquesta política, lluny de circumscriures només als Estats Units, sestén cap a Europa -Només cal veure la reacció del jovent francès contra les lleis que volen amparar la temporalitat laboral o la precarietat cronificada que vivim a casa nostra-. Daquesta manera, veiem que avui la lluita contra la delinqüència al carrer o contra lincivisme va emparellada, alhora que lencobreix, amb la generalització del treball precari, i el seu impacte sobre els espais i les estratègies de vida del proletariat urbà. Tot plegat, segons Wacquant , anuncia la instauració dun nou govern de la inseguretat social, inventat als Estats Units seguint el solc de la reacció contra els moviments progressistes socials i racials dels anys 60, que va ser el gresol de la revolució neoliberal i que lalimenta. Loïc Wacquant, investigador del Centre de Sociologia Europea, és també professor de sociologia i antropologia a la New School for Social Research i a la Universitat de Califòrnia-Berkeley. És autor, entre daltres obres, de Les presons de la misèria i de Cos i ànima, quaderns etnogràfics dun aprenent de boxejador (ambdues publicades en aquesta mateixa col•lecció dassaig).