Durant la primavera del 2002, Victòria dels Àngels va mantenir un intens diàleg sense partitura amb el periodista musical Jaume Comellas. L’objectiu d’aquella conversa, que es va perllongar en múltiples sessions, era que en sorgís aquesta obra cabdal: el llibre que, per primera i única vegada, dóna a Victòria dels Àngels l’ocasió d’expressar-se ella mateixa, de viva veu i sense cap restricció. Els orígens familiars, la infantesa i l’adolescència a Barcelona, amb la Guerra Civil entremig, els seus inicis com a cantant i l’arc sencer de la seva trajectòria professional arreu del món, tot això Victòria dels Àngels ho explica des de la seva humanitat esborronadora i amb una indiscutible força suggestiva. La dedicació de la gran soprano al món de l’òpera i al món del lied també forneix matèria rica de conversa: uns anys centrals en la història de la lírica al segle XX hi queden netament reflectits, amb llums, entreclarors i algunes ombres, i les figures més destacades del panorama musical (cantants, instrumentistes, directors) hi són delineades amb precisió. Finalment, Victòria dels Àngels entra a fons en la seva concepció de l’art del cant i de la música i, més enllà i tot, en la formulació d’una ètica personal exemplar. Tot això fa d’aquest llibre una aportació decisiva al coneixement no sols d’una cantant incomparable, sinó d’un tros sencer de la història de la música. Però, més que les moltes dades que Victòria dels Àngels hi aporta de primera mà, el que enriqueix de debò el llibre, i també els seus lectors, és l’autoretrat fidel d’una persona extraordinària en la seva intel·ligència i lluminosa en la seva integritat.