Aprimar-nos, lligar cada nit, llegir els llibres que hem anat acumulant durant l’any, fer el viatge dels nostres somnis, descansar... tot això i una pila de coses més formen l’habitual llista de bons propòsits de cada estiu. Però, quina és la realitat? Quinze dies en un apartament sorollós, una paella covada al xiringuito de la platja, uns mitxelins que fan feredat, una nit boja de cacera infructuosa i, finalment, el tendre record d’un temps de llibertat vigilada que enyorarem durant la resta de l’any. L’estiu és un catàleg de situacions esperpèntiques, relacions confuses, actituds horteres i somnis no acomplerts. De tot això, i d’alguns hipotètics pecats venials típics de l’època, parlen amb ironia aquests relats.