Ara fa gairebé un segle, a Finlàndia, un pescador va adonar-se que els peixos que empaitaven i s’empassaven altres peixos atacaven sempre primer els que nedaven de forma vacil.lant. Lauri Rapala, el pescador, va pensar que si aconseguia fabricar un reclam amb forma de peix que semblés que nedava una mica tort tindria un esquer millor que cap dels seus vells hams. L’esquer va funcionar, tant que el va fer famós i avui dóna nom a un dels millors reclams per pescar en aigües tranquil·les.La primera vegada que vaig tenir una rapala a les mans em va semblar de broma. Però tot va canviar havent-la llançada al riu: la ingràvida rapala imita un peix millor que el peix mateix, ve cap a tu a la velocitat que la mà vulgui atorgar-li i ho fa com una ombra fimbrejant, més real que l’ombra amagada de la truita.Una rapala no és més que un excel·lent, preciós esquer: un art de pesca.