Nascut a Mataró el 1935, Pere Pubill Calaf, Peret, ha tingut una vida plena de contrastos. De jove, va passar de la barraca a la venda ambulant, de la venda ambulant a l’ofici de fuster i tapisser, posteriorment es va guanyar la vida com a guitarrista i va acabar per convertir-se en el principal propulsor de la rumba catalana i en el gitano català més internacional. L’any 82, al pic de l’èxit, va abandonar la vida artística per ingressar a l’Església de Filadèlfia, on va exercir de pastor durant nou anys. El 1992, en un retorn apoteòsic, va cantar amb el seus palmeros en l’acte de clausura de les Olimpíades de Barcelona. Ara, als 70 anys, Peret ens conta el millor i el pitjor de la seva vida. Unes memòries reveladores i un pensament polèmic el d’aquest home que per fi ens parla -sense hipocresia- sobre les seves idees i experiències en l’amor, el racisme, la política, les dones, el sexe, la vida artística, la prostitució, l’amistat, les sectes...