Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) y La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principal de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera dentendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que sen deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes didentitat daquest teatre.