Cada quinze dies les noies de la pensió Eva són substituïdes per una remesa nova, i al ritme d’aquesta successió de dones de l’ofici, el jovent de Vigata va obrint els ulls als misteris del món. Però no només als de la carn. Amb la imminència de la guerra mundial, en Nenè, en Ciccio i en Jacolino passen de la descoberta de l’amor a la de la mort, en una època històrica en què les cases “closes” representen per a la població masculina l’últim refugi contra els rigors d’un feixisme cada dia més absurd. Per les estances de la pensió hi transiten personatges provincials i somnolents, típics dels anys trenta, que el lector reconeixerà d’altres novel·les de Camilleri. Des del vell cavaller Calcedonio Lardera, a qui el fragor dels bombardejos restitueix per un instant la virilitat perduda, fins a Teresa Biagiotti, àlies Tatiana, bagassa comunista capaç d’amagar el somriure mostatxut de Stalin en l’indret més insospitat.