Barcelona, 1909. Filla d’un carboner del barri del Raval, la Teresa mai no n’ha tret l’aigua clara d’aquesta Idea que proclamen aquí i allà els llibertaris. Bé que ho sap ella que el seu barri està ple de misèria, però també sap que més enllà de la Plaça Catalunya existeixen grans casalots plens de luxe. Escindida entre dos móns a causa de la relació que estableix amb el baró de Campoaciago, Ia Teresa es convertirà aviat en la Terry, una amant refinada que fins i tot té palc al Liceu. Però enmig de l’agitació personal, la ciutat es veurà immersa en els fets violents de la Setmana Tràgica que marcaran el seu destí i els de molts dels seus coneguts. Com ja va fer en dues obres anteriors, Roser Caminals ha teixit una novel·la que ens endinsa a la vida quotidiana de fa un segle. La dona de mercuri amaga la història d’uns personatges que busquen un destí millor en una època de revoltes col·lectives. Amb La dona de mercuri, Roser Caminals tanca la seva trilogia personal de la Barcelona del 1900. La força evocadora d’un temps i un espai ja remots i la seva capacitat per construir uns personatges de carns i ossos ens descobreixen una excel·lent narradora. Val la pena llegir-la. Carme Riera