‘Deixem-nos estar de nostàlgies que no fan més que perjudicar i entrebancar, havia dit en Cipriano amb inusitada vehemència, el progrés avança imparable, cal que ens decidim a seguir-lo, ai d’aquells que, per por de possibles daltabaixos, futurs, es queden asseguts a peu de carretera plorant un passat que ni tan sols havia estat millor que el present.’