La majoria de lectors de les novel•les d’Auster el consideren un dels novel•listes contemporanis més profunds i provocadors, un mag de la literatura, un mestre fent ficció sobre l’art de la ficció. La seva darrera novel•la, Invisible, no només és magnífica per la forma, com sempre, sinó que reflexiona sobre l’essència de la identitat i aborda una temàtica universal: el bé i el mal, la culpa i el perdó. La novel•la comença a Nova York, el 1967. El protagonista, Adam Walker, un estudiant de 20 anys de la Universitat de Columbia –la mateixa universitat de Paul Auster quan era jove-, es troba amb un misteriós professor visitant de Paris, Rudolf Born, i la seva discreta i seductora nòvia, Margot. Amb el temps, aquest encontre inicial es converteix en un pervers triangle que provoca un inesperat acte de violència que canvia el curs immediat de les seves vides. Hi ha vicis, obsessions, un cadàver i sexe amb una càrrega eròtica ben explícita. Tres narradors expliquen la història, que viatja en el temps entre 1967 i 2007, i que es situa en llocs tan diversos com Nova York, París o una aïllada illa caribenya. El laberint de la trama també inclou a l’atractiva germana de l’estudiant, una mare i una filla franceses, i un company i alumne de la Universitat de Columbia que, com el mateix Paul Auster, s’ha convertit en un escriptor famós. Amb profunda clarividència, Auster transita per la fina frontera entre veritat i memòria i reflexiona sobre els múltiples replecs de la identitat. El resultat, una novel•la magnífica que mostra l’espectacular capacitat inventiva de l‘autor. Segons l’autor, “No hi ha res autobiogràfic en aquesta novel•la, excepte que reflexa la sensació d’algunes coses que em van passar quan era jove i ingenu i estava amoïnat per saber com era jo mateix i com era el món.”