Estremida memòria és una peça clau del cicle narratiu que la crítica anomena el mite de Mequinensa. Inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbònica, retrata l’impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d’un segle. Novel·la sobre el temps i la memòria, com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el premi Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduïda al castellà (Anagrama) i al francès (Gallimard).