Després d’un viatge sense rumb pels boscos del nord de Lapònia, Gunnar Huttunen, un home lliure i solitari, arriba a un petit poble al cor de Finlàndia on compra un vell molí abandonat. Gunnar és un home exemplar, irreprotxable i molt treballador, i malgrat que els habitants del poble són una mica tancats, aviat es guanya el seu respecte. Amb el temps, però, a aquell individu tan estrany, capaç de deixar bocabadats els joves del poble amb les seves imitacions i els seus números de circ, se li descobreix un defecte més aviat molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. Són aquestes molestes nits d’insomni les que fan que les autoritats el prenguin per boig i vulguin ingressar-lo en un psiquiàtric. Però el moliner udolaire comptarà amb l’ajuda d’alguns veïns per intentar fugir al bosc. Si és la normalitat, la mediocritat, la renúncia als somnis, l’acceptació d’imposicions i compromisos tot allò de què els protagonistes d’Arto Paasilina fugen, Gunnar Huttunen és l’encarnació extrema d’aquesta fuga, la lluita d’un home per la seva llibertat.