Congesta consta de tres apartats (i: amor/desamor, ii: deperdició, iii: solitud/silenci), cadascun dels quals s’introdueix i es clausura amb uns haikús. El terme que fa de títol és una paraula-metàfora que al·ludeix a la memòria foradada pel temps i que, a mans besades, enfoca el fenomen de la perdurabilitat i el seu procés.