Com els crancs relata lenfonsament, el gener del 1945, del Wilhelm Gustlojf, un creuer de 208,5 metres deslora amb milers de refugiats a bord, després de latac dun submarí soviètic. Al voltant de nou mil persones, la majoria dones i nens alemanys que fugien de lavenç de lExèrcit Roig, van morir ofegades al mar Bàltic.Paul Pokriefke, el narrador de la novel·la, és un dels pocs supervivents de la catàstrofe. Nascut en un bot salvavides el mateix dia de latac, Paul, periodista de mitjana edat que viu a Berlín, intenta reconstruir la història daquell fet tan tràgic que ha marcat la seva vida i la de la seva mare, Tulla, que aleshores tenia disset anys. Tant lun com laltre han hagut de conviure amb el record amarg, i sempre han desitjat tenir una vida normal, sense sotracs; una vida que no hagués estat determinada pel passat. Movent-se enrere per anar endavant, a Com els crancs Günter Grass passa comptes dun dels capítols niés silenciats de la història europea i reflexiona sobre la manera com diferents generacions dalemanys senfronten amb el seu passat: cal assumir el record dolorós de la guerra per tal que no es converteixi en un motiu de revenja de la ultradreta.