De cop i volta, sense anunciar-ho, sense que cap dirigent de la dreta, de l’esquerra o del centre ho sospités, el vuitanta-tres per cent dels ciutadans decideixen exercir el seu dret a votar en blanc. Durant anys els ciutadans han seguit les opinions consensualment establertes, però ara ha arribat el moment d’expressar de manera democràtica i silenciosa el que pensen: Ja n’estan més que tips dels abusos del poder. Totalment confós i alarmat, el govern provisional no legitimat es creu obligat a salvar la Democràcia. Ha d’actuar. I si cal prendran mesures dràstiques per aturar aquest moviment blanc clandestí que ha contaminat tot el poble.Amb el seu estil més característic, José Saramago fa una denúncia total i descarnada dels abusos del poder. Assaig sobre la lucidesa és una extraordinària novel·la, una metàfora crítica en la qual el nobel portuguès fa prevaler per damunt de tot la dignitat i la seva rotunda confiança en la societat civil.Mal temps per votar, es va queixar el president de la mesa del col·legi electoral número catorze després de tancar amb violència el paraigua xop i treure’s la gavardina...Va saludar primer els companys de mesa que havien d’actuar com a vocals, després els interventors dels partits i els seus respectius suplents. Va vigilar a fer servir amb tots les mateixes paraules, sense deixar transparentar en la cara ni en el to de veu cap indici que permetés percebre les seves pròpies inclinacions polítiques i ideològiques. Un president, ni que sigui d’un col·legi electoral tan normal i corrent com aquest, s’ha de guiar en totes les situacions pel més estricte sentit d’independència, o, dit d’una altra manera, guardar les aparences., Assaig sobre la lucidesa.