AIGUA«Escriure és retallar», però tan sols/quan s’és a prop de la perícia/de qui fa que la mà sigui/el puny de la làmina que el sol/nodreix, i tall a tall, sense errada/s’enterra, surt i lleva—rabent—/el color verd fosc de la pell de la closca/del coco, fins que la carn visada/amb tanta precisió, es deixi veure:/clara, arran de superfície, sagnada/no ferida, si no és per la delicadesa/oberta al cor, on la set se sacia.