¿Quina mena de pòsit deixen els dies a la nostra memòria? ¿Què recordem i com? ¿De què val la pena deixar constància? A Adrada, observació, reflexió i comentari conviuen, barrejant d’una forma ben original lectures, política, música, vida domèstica, internet, pesca o pintura: He obert els quaderns, he triat, he descartat, he polit, he reescrit, he inventat, he mogut, he mentit i he reordenat cap enrere, del més recent al més antic, tal com veiem des del present la miríada de relats que ens donen forma. Avui, trobo en l’esmicolament la sola possibilitat d’atrapar algun reflex del que abans en deien veritat literària. La resta només són novel·les. Amb indubtable valor estilístic i una mostra exquisida de sensibilitat i cultura, aquest llibre de notes ens endinsa, tal com funciona la memòria humana, en els records individuals i col·lectius del que està essent el canvi de mil·lenni.