La cultura catalana de la modernitat també és femenina. Al començament del segle XXI és encara necessari recordar-ho, tot i que sigui des d’un feminisme postmodern i conscient dels avenços –malgrat el camí que falta per recórrer– de la dona a Catalunya, equiparable a la resta del món occidental. Així ho entén Marta Pessarrodona, que recorre des de mitjan segle XIX fins al final del XX per retratar 22 dones significades de la història cultural catalana, des de la primera escriptora en català, la burgesa i conservadora Dolors Monserdà, defensora d’un feminisme catòlic, a un dels darrers referents de la literatura catalana, Montserrat Roig, convertida en icona de la igualtat de la dona respecte a l’home. Al llarg d’aquest viatge que comença amb el moviment literari de la Renaixença, se succeeixen, entre d’altres, l’actriu Margarida Xirgu, exiliada i renovadora del teatre sud-americà, la pintora Remei Varo, surrealista de fama internacional, o l’escriptora feminista Maria Aurèlia Capmany, “la donassa per excel·lència”.