La desaparició i possible mort d’una alumna és el resultat d’un procés kafkià ordit, de la nit al matí, contra Bernat Bonet, el nou professor interí de l’institut. Ell apareix com a principal sospitós, i haurà d’acarar en solitud l’infern de ser-ne acusat, perquè ningú no l’havia advertit que, en situacions crítiques, és necessari tenir cura de les paraules que escrivim al nostre dietari per tal d’evitar que ens comprometen en excés. Per damunt de la intriga gairebé policíaca, a Notes finals plana la mirada íntima i personal sobre el microcosmos que és un centre d’ensenyament. Amb referències literàries a Kafka, Pla o Nabokov, l’autor ret petits homenatges, més o menys explícits, a personatges emblemàtics de la nostra cultura, alhora que insinua algunes de les misèries endèmiques que ens caracteritzen. Una novel·la no exempta d’humor ni d’ironia, però tampoc de lirisme, en unes pàgines sentides que, de sobte, es poden tornar angoixoses.