Ofèlia, que ha heretat l’atractiu víking de sa mare, va ser concebuda a París en la llotja d’un teatre mentre transcorria el primer acte de la tragèdia de Hamlet. A més d’uns pits turgents i d’unes anques ondulants, posseeix una passió desen-frenada per les noves sensacions. La seua picardia inesgotable arrossegarà una amiga en les seues experiències d’ini-ciació. Les dues comparteixen uns anys de llibertat esbojarrada en un ambient poc propici als excessos: les últimes cue-ja-des de l’Espanya franquista i un inter-nat de monges. El món de seducció constant que les envolta acabarà per difuminar les fronteres de la pell.