Harriet pensa que Pat, el seu marit, és un xicot ben corrent fins que la tendresa es converteix en crueltat i la timidesa en misteri: estranys horaris de treball, companyies silencioses i un posat que alterna langoixa, la mentida i lodi. La mort espera entrar en aquest joc. Algú creu conéixer prou, com la Harriet, a aquells que són part dells mateixos, oblidant que tota seguretat és una quimera? O tothom té por de trobar el rostre autèntic allà on vol veure només el que li agrada?