L’àcció de L’àngel covard transcorre en un humil barri barceloní al final de la dècada dels cinquanta del segle passat. Narrada des del punt de vista d’un infant de sis anys, ens ofereix una visió diàfana i realista de la immigració valenciana a Barcelona durant aquells anys difícils, de la dualitat poble-ciutat, de la incoherència d’un ampli sector social que rebutja la ideologia totalitària del règim vencedor però que educa els fills en l’obediència cega i la manca d’esperit crític, del contrast pau social-explotació obrera i de la convivència entre famílies benestants i altres que sobreviuen immerses en la restricció constant i aclaparadora.