El passat, marcat pel temps feliç de la infantesa i per un paisatge ric, exuberant, és l’origen de la llum que envaeix l’obra de Cáccamo, un poeta que alterna amb encert dues vessants: per una banda, la memòria lúdica, l’admiració per la seva terra i els contrasts que habiten en la dicotomia rural/urbà a l’inici del segle XXI