Simone Weil (1909-1943), educada en l´agnosticisme d´una família benestant francesa d´origen jueu, fou professora de filosofia i grec. Treballà com a peó (1934-35) en la Renault a fi de viure en carn pròpia els problemes dels obrers. En exclatar la guerra civil espanyola, s´allistà com a brigadista i acudí al front d´Aragó, d´on fou evacuada al poc temps. El 1938 es convertí al catolicisme, peró no es batejà per no abjurar, en aquells dies tan hostils, de la condició d´israelita. El 1940, les lleis antisemites de Vichy l´aparten de l´ensenyament i el 1942 abandona França. Passa als Estats Units i després a Anglaterra, on col·labora amb la Resistència. Per solidaritat amb els seus compatriotes es nega a menjar més que ells, peró la debilitat i una tuberculosi diagnosticada massa tard la van dur a la mort el 24 d´agost de 1943 al sanatori de Grosvenor. La seua voluntat d´imparcialitat, i la seua valentia a l´hora de dir el que pensava en un temps de doctrines i consignes fanàtiques, han fet de Simone Weil un símbol humà del pensament lliure.