El tramvia que enllaça la ciutat i la platja és el fil conductor d&8217;aquesta obra, amb grans dosis d&8217;elements autobiogràfics, en què el passat i el present s&8217;en-trecreuen contínuament. El Perpinyà dels anys vint i la zona de trànsit d&8217;un hospital són els escenaris en què es desenvolupa aquesta trama. Entre l&8217;un i l&8217;altre hi ha nombroses coincidències i antítesis: els viatges en el tramvia i els passejos pels passadissos de l&8217;hos-pital, l&8217;aspecte moribund de la mare i l&8217;aspecte agradable del vell moribund... Amb la inconcreció del temps, de l&8217;espai i dels personatges, a l&8217;estil proustià, Claude Simon fa un recorregut pels camins de la consciència de la seua pròpia vida, des de la infantesa a Perpinyà al costat de sa mare convalescent, fins a la malaltia que l&8217;obligà a estar dos anys al llit, passant per la seua estada en un camp de presoners a Alemanya. I tot presentat amb la voluntat de deixar memòria, per mitjà del record i de l&8217;asso-ciació d&8217;idees, de paraules i d&8217;imatges.