El pensament ferit, I Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, configura un diagnòstic aclaparador de la malaltia de la cultura de finals del mil·lenni. El sentit del discurs postmodern és prou clar: l’esperança en l’alliberament de la humanitat, en l’assoliment d’un món una mica més just, ha estat cancel·lada. Sembla inútil utilitzar la nostra intel·ligència per tal de desemmascarar l’opressió o crear institucions que ens ajuden a establir o protegir els drets humans. És com si ja hagués passat el temps dels grans compromisos, el temps de la fidelitat a uns principis, el temps de l’esperança i dels projectes solidaris. Vivim en la societat de l’esnobisme, en la qual el que importa no són ja els grans valors ètics del passat (justícia, dignitat, llibertat, drets humans...), sinó la vida fàcil i còmoda de l’aparença. Vet aquí la malaltia.