És tan necessari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és lespècie. Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó sencara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries... Lautora ha manifestat sovint que no creu en lexistència duna literatura femenina, sinó que hi ha, simplement, bona i mala literatura. Per això ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre lunivers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones perquè considera que no ha de ser un tema prohibit tot el contrari —afirma—. No nhi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones. Amb una encertada recerca del llenguatge oral —que lautora ja va treballar a La innocent— i amb lhabilitat literària i la subtilesa que la caracteritzen, Isabel - Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona.