«Lleva’t i repeteix-te una vegada i una altra que ara ets vídua, que no el tornaràs a veure més, que el teu home s’ha mort de cop i volta, que hauràs d’afrontar la vida sense ell, ben sola.» El desconcert i la sensació de buidor dominen la Sílvia els dies posteriors a la desaparició sobtada del Josep. Però tot canvia amb una trucada al mòbil. És una veu de dona que la Sílvia no reconeix. Pregunta pel Josep. No sabia que hagués mort. Tampoc que estigués casat. Aquesta breu conversa serà el detonant d’una recerca en què la protagonista descobrirà la vida paral·lela que el seu marit li ocultava. El seu passat obscur. Amb el ritme àgil que Glòria Llobet sap donar a les seves narracions, Connecta’t, Sílvia, Premi Enric Valor de Novel·la 2001, ens parla de la insatisfacció personal i posa èmfasi en la necessitat de no renunciar a la felicitat, malgrat que això suposi haver de trencar amb la confortable mediocritat on moltes persones viuen ins-tal·lades.