Abú Magrib ens conta l’odissea d’un jove magribí que travessa l’estret de Gibraltar amb una pastera amb l’esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i més lliure. El seu és un testimoni de l’explo-tació -sobretot laboral i sexual-, de la marginació, del dolor i de la injustícia que oprimeixen els sense papers. Aquest text denuncia, sense maniqueismes ni idealismes, l’anomenat Primer Món, que, més sovint del que seria desitjable, tracta i valora les persones com si foren mercaderies. I és, alhora, un viatge iniciàtic pels racons d’una condició humana atrapada per l’estrangeria permanent de les nostres vides.