L’autor acaba per demostrar-nos una cosa que ens va advertir al començament d’aquest llibre d’històries increïbles: que no cal anar gaire lluny per a saber que ocorren coses molt estranyes en el món. De vegades, n’hi ha prou amb caminar uns metres, fins al teu propi jardí. El que sí cal és saber veure-les, i no haver perdut la capacitat de sorprendre-s’hi. (Del pròleg de Care Santos.) ...Això és tot el que he après des que vaig començar a témer-me que els ocells eren uns animalons molt estranys. I aleshores vaig començar la meva investigació. T’he de confessar que, de vegades, mentre escrivia aquestes rareses dels ocells, em passava pel cap que el que a tu t’estava passant pel teu era que el vertader estrany som jo. I ara, quan acab el llibre, pas pena que la teva conclusió sigui que no és que sigui estrany, sinó que estic una mica boig. (Avelino, en la introducció i la nota de comiat.)