Agustí Ribera és fill cabaler (fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en cabal (béns) en contraure matrimoni o en morir els pares). Crescut en un poble petit de muntanya al Pallars, ben aviat surt de la casa familiar per estudiar i treballar a la població pallaresa de Rialp. Poc després, va a treballar a França, on és reclòs en dos camps de concentració, i finalment s’estableix a París com a exiliat, en què treballa com a cuiner en un hotel. To de la història: 1-Com les altres tres novel•les de l’anomenat cicle del Pallars, Mel i metzines recupera el paisatge i el temps de la pagesia, en aquest cas a través de la veu del protagonista. 2-D’una manera similar a la novel•la Pedra de tartera, l’autora transmet amb mestria la resignació, l’acceptació de l’inevitable. 3-Aquesta obra sobretot conté la sensació de desarrelament: “Ara mateix a París trobo en falta la puresa de l’aire, el veïnatge de les muntanyes i del bosc, la bonior sense fi del riu incansable. Quan sóc a Olp, on vaig néixer, o a Rialp, sento recança de l’anonimat que tinc als carrers de París, dels seus sorolls diversos, de la meua cuina. A Olp sóc el francès i a París no sóc d’enlloc o d’aquí mateix”.