Premi Josep Pla 2004 La pell i la princesa és una història d’amor i una indagació en els mecanismes del poder. Amb una força trasbalsadora, Sebastià Alzamora recrea la faula del festeig d´en Puppa i la princesa Maria, uns amors infinits d’una sensualitat lluminosa que reneixen en cada trobada, al marge del temps i de la identitat dels amants. Al seu voltant, en una Praga que viu l´esclat de la Guerra dels Trenta Anys, es succeeixen les intrigues cortesanes. Tots, el duc Antoni, el rei Frederic, la reina Joana i el rabí Judà Loew -el mentor i protector de Puppa-, hi participen com a conspiradors i com a víctimes en un joc de forces ple d´escenes de sexe i violència. Entre ells, el Golem, un ésser de vida artificial, jugarà un paper singular. Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida d’anacronismes irònics i d’homenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffmann o Les aventures del soldat Svejk, La pell i la princesa és una crònica punyent de les passions que enterboleixen la vida humana i d’un secret que mai s´hauria d´haver revelat. Ho desvetlla el rabí, i té molt a veure amb l’enquadernació de ll