El Nappi va ser conegut com un jove grafiter que es va guanyar el nom entre els grups que, com ell, freqüentaven els túnels del metro i els murs de la perifèria urbana. De les parets de carrer als temples de l’art hi ha només un pas, però també hi ha molts pots de grafit deixats pel camí i un grapat d’històries que el lliguen a la Rebecca. Si als setze anys, el Nappi no s’hagués rapat el cap i una matinada no hagués anat a les vies del tren amb el seu gos, el Tag, un pastor alemany ensinistrat per ell mateix, potser moltes de les coses que li van passar no haurien passat.