Les tres peces que formen el present volum són el reflex de tres fracassos personals. A ledat de la discreció una dona ha dassumir el pas del temps i, doncs, de ledat, alhora que la llibertat individual dels éssers que lenvolten. A Monòleg és la desesperança davant les conseqüències dels actes de la protagonista, moguda pel seu egoisme, a qui lassumpció daquesta realitat condueix al límit de la desestabilització emocional. Daltra banda, La dona trencada és aquella que ha supeditat la seva pròpia vida a la dels altres, el nucli familliar en el qual se sentia a recer de la vida mateixa; però quan lamor senfondra per laparició duna altra història sentimental, labisme de solitud i de por pot esdevenir paralitzant. I tot, servit per la prosa magistral, reflexiva, calculada, de Simone de Beauvoir . La màgia e la literatura està servida.