“El primer lloc on vaig veure exposat el meu anterior llibre era en un faristol ben vistent, a l’entrada mateix de la llibreria, no pas per criteri de novetat sinó perquè s’acostava un Sant Jordi, la Fira de Frankfurt, i havien hagut de fer una tria amb el resultat que em veia costat per costat de tot de patums de la nostres lletres. Vaig visitar més punts de venda. Al següent, el llibre era a la secció de cuina. El tercer el posava entre les guies turístiques. El quart, classificat com un assaig antropològic. El cinquè l’havia considerat literatura d’humor. El sisè, una autobiografia. El setè el va tenir per un text religiós. I l’últim establiment encara no entenc gaire que m’ubiqués entre reculls de sudokus i encreuats. Qui l’havia endevinada? Totes, totes, aquell grapat de trets estaven ben vistos i trobo que encaixen prou amb Secrets de Catalunya.