“Vicent té el do de vore el cor del bosc; natres mirem però no hi veem, sentim però no escoltem lo que mos diu l’esperit de les serres; pareix que només ell mos pogués fer d’intèrpret, com aquell roure del Senyor dels Moixons que actuave de nexe d’unió entre dos móns, com si els déus li hagueren concedit conèixer l’absoluta consciència de cada ésser per poder transmetre-mos-la.  Perquè els lligams entre el Port i Vicent són un enigma  que ningú de natres pot arribar a endevinar. Perquè pot ser que l’Anàs, realment, habito dins del seu cos”.