«Publicada set anys després de La febre d’or, la novel·la breu La bogeria (1899) és una aportació singular en la tradició narrativa catalana, tant pel que fa al tema —l’estudi particular d’un “cas clínic”, amb una forta dependència de la història política i social del país— com pel que fa a la trajectòria literària d’Oller. En el context de la fi de segle, l’obra evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»