Aquesta és una història de gent aspra, com aspra era la vida de la pagesia en un moment històric particularment difícil, a finals del segle XIX i principis del XX. Homes com Rafel Esplà, per als quals la terra ho és tot, hauran de viure la mort de les vinyes a causa de la fil·loxera, una plaga que els obligarà a arrencar i cremar tots els ceps, que volia dir cremar anys d’esforç, de suor, de perseverança. Moren les vinyes i moren les il·lusions i tot sembla convertir-se en cendra. Només l’esforç heroic, col·lectiu, gairebé èpic, farà ressorgir les vinyes, empeltades amb unes varietats noves i més resistents, vingudes de lluny: els ceps americans. I amb la nova vinya renaixerà l’esperança. I un repte encara més gran: constituir cooperatives agrícoles que bastiran els esplèndids cellers coneguts com les catedrals del vi. I, mentre, les persones neixen i moren, s’estimen i s’odien, riuen i ploren, perquè, tot i les calamitats, el corrent de la vida mai no es detura. Carme Meix és filla de Gandesa, on neix l’any 1937. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat l’activitat com a professora de llengua i literatura catalanes a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Enceta la trajectòria com a escriptora amb un poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda, distingit amb el guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida (1989). A continuació, es dóna a conèixer amb un conjunt d’obres que resulten feliçment distingides: Palau d’absències —guanyadora del Caterina Albert i Paradís de poesia (1991)—, La dansada —fina­lis­ta del Sant Joan de novel·la (1993), publicada el 1996—, El crit de l’esparver —guanyadora de l’Universitat de Lleida de novel·la històrica (1995)— i Cercles —guanyadora del Vila d’Ascó de narrativa (2003). També ha p