A Bresca hi ha un tema que centra totes les històries: lamor. Un sentiment que pot tenir moltes cares; pot ser possessiu, com a Melodrama alcoià; rutinari, com a I el llop senfarinà la poteta; o bé melangiós, al bell mig de la misèria, com a Demà demanarem o a De tant que et vull et trec un ull. Amors ensopits, amors sublims: El naixement de la Gorgona, La torsimany, La felicitat dÈdip... Amors creadors i amors destructors, en una varietat gairebé infinita, com gairebé infinits són els homes i les dones i les seves circumstàncies.