En la lluna plena del fosc aeroport dansen elegants com bombolles bessones. Traeixen el transcurs de les carreteres, reactors d’una plena ànsia de viure, i són sirenetes veloces dins les cabines quan mostren tors i coll com serps sinuoses. En dies de pluja i misteri de cendra, embotides en fosques mitges i botes lila, tenen cuir en l’ànima i textura de vidre mentre mouen els malucs frenèticament. I és el seu negre cabell pinzell de les hores.