Pol té 29 anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama sen queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Downm però que a ella li ha tocat lexcepció, i aleshores, sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tongui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes. Ens transporta a un món de sensacions contradictòries o es barregen amb força lamor, el desamor, lamistat, la confiança, la traïció, la por, lautoestima i les ganes de viure.