En Miquelet tot just començava a rumiar si n'era de lluny el prat, quan els ulls li van anar a la teulada de la masia. Però què hi creixia, allà dalt? Era herba, una herba verdíssima i d'allò més tendre, que feia molt de goig. Ja ho tinc, va pensar. Enfilaré la vaca a la teulada. Dit i fet. Va dur la vaca fins el pujolet que s'elevava rere la masia, va engrapar un tauló i el va recolzar a la teulada. Aleshores, enganyant l'animal amb un bon manat d'aquella herba deliciosa, va aconseguir que pugés dalt de la teulada.