A qui no li agradaria estar una temporada sense anar a l’escola ni tenir que portar sabates ni pentinar-se cada dia? La protagonista del conte viu sola a la muntanya, amb la companyia d’un petit gos que la persegueix per tot arreu, i mai veu a ningú, fins que de repent, una nit... Es tracta d’un relat de la solitud i la necessitat de rebre el caliu d’ algú. També planteja qüestions com fins a quin punt l’ésser humà pot viure en un entorn no mediatitzat per la cultura i en les mateixes condicions en que habitaven els animals. Paral·lelament, les delicades il·lustracions mostren la grandesa d’una naturalesa hostil i fascinant.